viernes, 28 de enero de 2011
Des de la Font dels Miquelets, Carles Pi Sunyer
A Roses m'agradava de pujar fins a al Font dels Miquelts, a mig aire del turó del Puig Rom. Allà, des de sota uns pins -que avui ja no hi són- podía veure's, com en un panorama, tot l'Alt Empordà. En primer terme, a la vora del mar, el pobre de Roses i, arrencant de Roses, la corba perfecta, com d'una petxina, de la platja, la cinta de sorra que arribava fins a Empúries. El golf tancat, des d'on jo el mirava, per la Punta de la Poncella, amb el castell romànic en ruïnes; per l'altre costat, més lluny, els espaldats de Montgó i el fermall de les Illes Medes. A la dreta, cenyint e tros de la plana de Roses, el puig de l'Àliga i Sant Pere de Rodes.
Símbol: Roses
jueves, 27 de enero de 2011
Mar rosinca, Carles Fages de Climent
La fada de Roses
Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.
Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.
Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.
Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.
Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.
Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.
Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.
Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.
Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.
Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.
Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.
Els símbols que té aquest poema sobre Roses són:
- En el vers 3, on diu que els ulls li blavegen, vol dir que el cel es reflexa en els seus ulls.
- En la tercera estrofa on diu que escolta l'infinit vol dir que hi ha silenci. I alfial d'aquesta estrofa on diu n'apar lo mirall del cel vol dir que el cel està seré, no hi ha núvols.
- La quarta estrofa vol dir que la fada es va dormir al mar, amb les ones i la sorra.
- La mar, la nit serena, els pescadors, els Pirineus, el cel blau, la lluna i les estrelles són símbols característics de Roses
Suscribirse a:
Entradas (Atom)