A Roses m'agradava de pujar fins a al Font dels Miquelts, a mig aire del turó del Puig Rom. Allà, des de sota uns pins -que avui ja no hi són- podía veure's, com en un panorama, tot l'Alt Empordà. En primer terme, a la vora del mar, el pobre de Roses i, arrencant de Roses, la corba perfecta, com d'una petxina, de la platja, la cinta de sorra que arribava fins a Empúries. El golf tancat, des d'on jo el mirava, per la Punta de la Poncella, amb el castell romànic en ruïnes; per l'altre costat, més lluny, els espaldats de Montgó i el fermall de les Illes Medes. A la dreta, cenyint e tros de la plana de Roses, el puig de l'Àliga i Sant Pere de Rodes.
